5. TANCAMENT DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DEL BLOG

Avaluant la meva experiència respecte a la PAC4 (Blog Interculturalitat) he de dir que aquesta ha estat molt positiva. Encara que ja comptava amb una experiència anterior, en haver treballat de forma transversal el blog dins d’una altra assignatura i coneixia part de la riquesa d’experiències que podia aportar-mos, també sabia que seria una cosa a què li hauria de dedicar temps contínuament al llarg del trimestre, i per això, podria caure en la deixadesa o limitar-me simplement a penjar les entrades que ens sol•licitava les consultores, però sense cap interès personal.

Però he de reconèixer que aquesta activitat m’ha suposat una eina interessant i útil (fins i tot nova, encara que ja comptés amb alguna experiència anterior) que m’ha ajudat a reflexionar de manera contínua sobre la meva feina al llarg de les diferents PAC’s, a realitzar una síntesi sobre els nous coneixements adquirits o fins i tot qüestionar-me si el que estava realitzant era el correcte o no. Al final de la PAC i revisant totes aquelles entrades que he realitzat al llarg del trimestre, m’adono de l’evolució de la feina realitzada i pot tenir una perspectiva més àmplia de tot allò que he treballat durant aquests mesos, tant coneixements conceptuals, com procedimentals i actitudinals.

També valoro com a molt positiva aquesta eina, perquè permet treballar amb una gran varietat de recursos (entrades, vídeos, fotos, notícies, enllaços, grups...) i per la seva facilitat d’ús, que ajuden a una major i millor comunicació entre les persones. He de dir, que el poder visitar els blogs dels companys i companyes de l’assignatura, al llarg d’aquests tres mesos, m’ha ajudat a tenir altres punts de vista o enfocaments cap a les diferents activitats, fins i tot per veure si el meu treball i les meves reflexions anaven ben encaminats, sobretot, en aquells moments que m’he pogut sentir més insegur.

Potser, una cosa que he trobat a faltar respecte als blogs, ja que es tracta d’una eina molt potent per compartir idees i opinions, ha estat l’intercanvi d’opinions entre companys i consultors, ja que aquestes podrien haver enriquit els nostres aprenentatges i aportar noves idees o perspectives respecte a l’interculturalidad. En definitiva, que els intercanvis entre els alumnes no s’haguessin limitat de forma exclusiva en el debat.

Si obriré algun blog relacionat amb la meva tasca com a docent, estic segur que sí (i de fet estic en això) ja que he vist totes les possibilitats que ofereix i la veritat és que em sembla un recurs molt interessant per aprofitar i treballar amb l’alumnat del centre.

AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA

Llegint les entrades que he anat escrivint en el blog d’Interculturalitat al llarg d’aquests tres mesos, he de dir que em sento molt content pel treball desenvolupat (independentment de la nota final) ja que considero les propostes realitzades, el treball exercit i les reflexions realitzades dins de l’assignatura han complert amb les expectatives que m’havia marcat al principi. A més a més, ha estat capaç de donar-me una nova perspectiva de l’interculturalitat, anant més enllà de com treballar amb els alumnes nouvinguts o estrangers, i també de la feina que hem de realitzar i la mentalitat que hem d’adoptar, així com el treball amb la resta dels alumnes del centre. Així mateix, ho considero un tema molt important actualment, ja que dins de les nostres aules ja no hi ha fronteres i el fet multicultural és una realitat actual i palpable.

El debat el valoro com una activitat molt positiva ja que crec que ens ha enriquit, o almenys a mi sí, en poder conèixer diferents punts de vista (de vegades, fins i tot antagònics) sobre el mateix tema o material, el que em fa comprendre la complexitat de l’interculturalitat, així com del treball d’anàlisi i reflexió que ha de fer-se davant de qualsevol tipus d’intervenció, tant a nivell de l’alumnat com del professorat. La meva il•lusió actual és apostar per un model més fort d’interculturalitat, encara que també cal entendre que és la realitat de cada centre la que configurarà l’esmentada actuació.

També, a partir de la primera i segona activitat, he pogut comprendre que el conflicte és necessari (i més aprendre a com resoldre’l) per arribar a aconseguir nous assoliments i donar un pas més enllà respecte al fet intercultural, creant una nova mentalitat i un nou llenguatge. A més, amb la segona i tercera activitat, he pogut experimentar (viure’l, no només treballat de forma teòrica) com aprofitar els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies per elaborar els nostres propis materials, o aprofitar-ne altres d’existents, i poder crear experiències enriquidores per a l’alumnat i el professorat (coneixement d’altres cultures, valorar l’interculturalitat, resolució de conflictes). Així mateix, he pogut aprendre a analitzar de forma crítica i constructiva diversos materials depenent dels objectius que ens proposem. Sobre les webquest, he de dir que eren un recurs que desconeixia, i que la veritat és que m’ha semblat molt interessant (no només per a aquesta assignatura) i que em pot ser realment útil.

Faig una valoració general molt positiva de l’assignatura ja que els tutors i consultors han estat capaços de fer-mos treballar de forma pràctica multitud d’aspectes teòrics relacionats amb l’interculturalidad, captant la nostra atenció i provocant un canvi d’actitud en nosaltres davant d'aquesta realitat. M’ha agradat pel realisme de les seves propostes, que poden ser traslladades a les nostres realitats educatives o com a futurs psicopedagogs, ja que crec que podrem fer un bon ús de tots ells. També considero positiu la quantitat d’eines, recursos, experiències i materials que hem pogut compartir al llarg d’aquests tres mesos.

Finalment, considero que no hauria de ser una assignatura més pròpia de psicopedagogia, sinó que tots aquells i aquelles que vulguin treballar com a futurs educadors (dins de qualsevol àmbit) haurien de realitzar-la, ja que la realitat actual, ens porta a una exigència de major preparació davant del fet de l’interculturalitat.

No em queda res més que acomiadar-me, agraint totes les vostres aportacions, propostes i opinions, per la riquesa que m’han aportat.

Finalment desitjar-vos que passeu un Feliç Nadal i un Pròsper Any Nou.

4.2. AVALUACIÓ DE RECURSOS

Webquest elaborada per a la PAC2

“EL MERCADO DE COLORES”

La nostra Webquest ha estat creada per na Rosa María Vallés Ibáñez i en Juan Antonio Cuesta Bermudo. Està destinada per a alumnes de 2n Cicle d’ESO.

Està relacionada amb l’interculturalitat i té els següents objectius: conèixer i modificar estereotips i prejudicis, afavorir el coneixement i valoració positiva i crítica de les cultures, tant de les majoritàries com les minoritàries, adquirir una consciència sobre la necessitat d’un món més just, promoure actituds, conductes i canvis socials positius evitant la discriminació i afavorint les relacions positives.

Fent ús del conte “Los Colores del Mundo” com a fil conductor de la webquest, utilitzem aquesta metàfora dels colors per comparar-ho amb la diversitat de races i cultures existents al món. Dins de la història, apareix com els colors mostren una actitud etnocentrista quan des del seu propi punt de vista, intenten demostrar la seva superioritat sobre la resta de colors. La conclusió és comprovar que tots són igual d’importants i que la varietat és una gran riquesa.

Quant a la tasca a realitzar pels alumnes, dins de la webquest, es proposa als alumnes que es converteixin en els futurs reporters de la revista digital “El Mercado de Colores”, on primer hauran de recopilar tota aquella informació que tinguin sobre diferents aspectes culturals, i on es donaran a conèixer els diferents prejudicis i estereotips existents. A continuació, simulant que realitzaran un viatge a un país llunyà, per conèixer diferents aspectes de diverses cultures, participaran d’una dinàmica grupal basada en el conflicte i en com resoldre’l. Posteriorment, i a la tornada del seu viatge, es reuniran a la redacció per comentar aquelles idees més importants d’aquesta experiència a partir d’un debat. Finalment, hauran de crear un blog a Internet a tall de la revista digital on apareixeran un mínim de sis notícies relacionades amb aspectes interculturals treballats durant la webquest.

Valoració de les Webquests com a eina que pot incidir

especialment en habilitats de caràcter intercultural.

El fet de treballar en un entorn webquest promou una investigació guiada, amb recursos procedents d’Internet, que promou la utilització d’habilitats cognitives en l’alumne, el treball cooperatiu i l’autonomia dels alumnes amb un procés d’avaluació al final. Cada vegada son més utilitzats com recurs didàctic per els professors, degut a que permeten un desenvolupament d’habilitats de tractament d’informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació. De les webquest destaquen els següents aspectes:

 La motivació dels alumnes. Si està correctament elaborada pel professor, l’alumne experimenta curiositat per veure a on el condueix l’aventura proposada, intentant completar tots els passos. Els alumnes han de realitzar una tasca reial. Quan se’ls demana que elaborin hipòtesi o que solucionin un problema, es tracta d’una qüestió o un problema del món real amb recursos reials.

 Adquisició de coneixements. Els alumnes aniran adquirint els coneixements necessaris que el professor té previst que es compleixin per assolir els objectius pedagògics. Es presenten múltiples perspectives i representacions dels fets, conceptes, procediments i actituds que estimulen els alumnes. Transmet els conceptes bàsics de la interculturalitat mitjançant la investigació i la recerca d’informació guiada on els participants són els protagonistes del seu propi aprenentatge. Propicia el coneixement de l’altre amb l’aproximació de experiències reals mitjançant enllaços (documents, articles, vídeos...).

 Capacitat de resolució de problemes, anàlisi, selecció i síntesi. S’incrementa el seu esperit crític i la seva capacitat d’extreure les seves pròpies conclusions i desenvolupar un pensament individual. S’emfatitza en la solució de problemes i les destreses cognitives d’alt nivell i comprensió.

 Protagonisme absolut de l’alumne en el seu propi procés d’aprenentatge. S’estimula la construcció del propi coneixement i no la seva reproducció. Es parteix dels coneixements previs dels estudiants, les seves creences i actituds.

 Permeten desenvolupar una feina col•laborativa a fi d’exposar els alumnes a punts de vista diferents. Les respostes cal fabricar-les utilitzant diverses fonts d’informació i les capacitats dels alumnes treballant en grup.

 Promou l’acció social perquè aporta la realització d’activitats que ajuden als participants a prendre compromisos davant les injustícies relacionades amb la realitat social multicultural).

Les potencialitats que ofereixen els entorns webquest per promoure un model positiu d’educació intercultural són infinites. Des de sempre, l’alumne té predisposició a aprendre per la seva pròpia naturalesa, però si a l’hora d’aprendre ho fa a partir d’una cosa que li troba la seva lògica, el seu sentit, ho aprèn realment o amb major agilitat i rapidesa. El vertader aprenentatge ha de ser significatiu, per trobar-li sentit a les coses que un va descobrint en la seva vida, donant-li relació al nou amb altres coneixements anteriors, situacions quotidianes, o situacions reals viscudes. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació ajuden a crear aquestes situacions, amb major rapidesa, densitat i fluïdesa que amb els mitjans tradicionals. Per això, la webquest pot ser una eina de gran utilitat, perquè reuneix les potencialitats comentades anteriorment; es tracta d’una feina a través de les noves tecnologies que ens permeten accedir a una quantitat ingent d’informació i on la diversitat de les cultures que ens podem trobar és il•limitada, per a així explorar-les, primer forma multicultural per a després poder comprendre-les més interculturalment.

Comentari del material avaluat en la PAC3

La PAC3 consistia en analitzar un material que es trobés a la xarxa i que estigués basat en el tema de l’interculturalitat. En el meu cas vaig optar per analitzar una webquest. Aquesta anàlisi ha consistit a realitzar un qüestionari presentat per la consultora de l’assignatura on havíem de reflectir la nostra anàlisi. He trobat que molts dels aspectes sol•licitats a la fitxa facilitada són de gran utilitat, encara que alguns dels ítems m’han resultat confusos o en altres no he pogut expressar tot allò que hagués desitjat, a causa de la limitació d’espai. Encara que sí que he de destacar que, en general, m’ha agradat ja que considero que m’ha ajudat a prendre consciència dels diferents apartats i aspectes que componen els materials.

A la pregunta de per què és important saber catalogar recursos, podem dir que ho és perquè és una eina que enriquirà la nostra capacitat de donar resposta a diferents situacions i a contexts educatius. Per a això, primer de tot, haurem de conèixer una gran varietat de materials existents a la xarxa. Després serà necessari realitzar una discriminació i una classificació segons la seva utilitat, sobre la qualitat que ofereix, l’atractiu que tenen per a l’alumnat, la possibilitat d’interacció, o l’àmbit d’específic d’actuació. Saber diferenciar entre tots els materials farà que sigui més fàcil i efectiva la nostra proposta educativa, aconseguint així que la formació dels alumnes sigui una formació de qualitat.

Valoració Personal

Les activitats proposades en les PAC2 (realització d'una webquest) i la PAC3 (anàlisi de recursos en xarxa) m’han aportat uns coneixements tècnics importants sobre el funcionament de les webquests, com poder dissenyar i crear els nostres propis materials, així com quins criteris hem de tenir en compte, tant a nivell tècnic com psicopedagògic i intercultural, per ajustar la proposta segons el context educatiu.

M’han permès aprendre a emprar uns recursos que contenen unes característiques innovadores i motivadores molt grans, on l’alumnat adopta un paper actiu en la construcció dels seus aprenentatges sent aquest el protagonista de tot el procés. Mitjançant aquests materials, els alumnes es converteixen en autònoms dins del seu aprenentatge, responsables, crítics i reflexius en la selecció i en la presa de decisions, capaç de tractar i utilitzar la informació que necessiten. També es pot convertir en una possibilitat de formació del professorat, oferint-li unes eines i recursos nous.

També m’ha quedat clar que el meu paper com a educador o com a futur psicopedagog no es limita a una mera transmissió de coneixements, sinó que he de ser capaç d’establir quins són els objectius que l’alumne ha d’assolir, organitzar la dinàmica de grups, elaborar els recursos i la proposta de materials, crear els espais necessaris, establir els criteris d’autoavaluació, etc. A més, gràcies a la PAC2 i la PAC3 tinc clar que puc optar per elegir entre aquells materials existents a la xarxa, els que millor s’ajustin als objectius o puc crear les meves pròpies webquests, tenint els coneixements necessaris i veient la seva facilitat d’ús. He d’analitzar la conveniència o no d’un recurs, si és convenient amb allò que esperem aconseguir, si s’ajusta als alumnes a qui va dirigit i valorar si és d’utilitat o, no si reuneix els suficients paràmetres de qualitat que busquem per a la tasca educativa.

Saber catalogar i avaluar els recursos, permet crear-nos una base de dades sobre materials existents, i posteriorment ens pot facilitar trobar el recurs adequat segons els objectius que ens marquem arribar amb el professorat o l’alumnat, permetent adequar les respostes a les necessitats educatives i oferir una resposta de qualitat davant de cada realitat i cada context. Per tant, una bona catalogació, a través de bases de dades, índexs o directoris, ens ha de permetre que l’accés a aquests recursos es pugui fer d’una manera senzilla i assequible.

4.1. AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNIA

1. Dades d’identificació del recurs.

Es tracta d’una WebQuest elaborada per a alumnes de secundària. El títol de la WQ és “Coneixem, valorem, respectem”. El centre d’interès és la diferència entre cultures i es concreta en els trets d’altres races o ètnies diferents de la nostra. Es troba ancorada en format HTML dins del portal PHP Webquest (versió WQ 25). Està indexada com a material educatiu i intercultural. Les autores són Auxi i Inma Muñoz Sala. L’adreça web és la següent:

http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=31595&id_pagina=1

2. Aspectes psicopedagògics generals.

Referent al disseny de la Webquest, aquesta ha estat elaborada en format HTML, té diferents pantalles (introducció, tasca, procés, avaluació i conclusions) i està ancorada correctament. Totes les imatges i enllaços externs funcionen de manera correcta. Els colors són els adequats i no hi ha abús d’elements gràfics. L’organització dels continguts és clara i ben estructurada. La WQ està realitzada en castellà i no presenta errors ortogràfics ni gramaticals.

Sobre el disseny formatiu, la WQ utilitza un llenguatge directe (1ª persona del plural i 2ª persona tant del singular com del plural). Respecta tots els apartats de la WQ però encara que tenen els cinc apartats bàsics, alguns d’ells estan incomplets. Per exemple, no existeixen referències sobre els destinataris de la proposta, ni tampoc que àrea es pot aplicar. Tampoc no hi ha una guia didàctica on s’especifiqui clarament com implementar la WQ o propostes d’intervenció, consells, temporalització i forma d’organitzar el grup.

Com s’ha esmentat anteriorment, el centre d’interès és la diferència entre les cultures i es concreta en els trets d’altres races o ètnies, diferents dels nostres (en concret, marroquina, gitana, xinesa i romanesa). S’inclou una activitat amb dues fases: primer, l’obtenció d’informació sobre aspectes molt concrets i especificats (religió, gastronomia, llengua, indumentària, costums i situació geogràfica i política) de les diferents cultures i segon, l’exposició d’aquesta en un PowerPoint per a tot el grup. Ja que la finalitat és conèixer altres cultures des de la investigació dels seus trets, l’activitat podria ser millorable si els recursos aportats per desenvolupar-la fossin suficients, ja que les informacions proposades no inclouen tots els aspectes plantejats i no es soluciona aquesta manca orientant els alumnes en la recerca d’altres fonts d’informació que permetin completar la feina.

Aplicant-lo als continguts i els recurs de la WQ, la tasca és clara, encara que per l’esmentat anteriorment, no mostra un alt valor formatiu ja que la tasca es limita a extreure una informació molt concreta d’unes pàgines establertes i plasmar-lo en un document de PowerPoint. Tenint en compte el nivell de l’alumnat al que va dirigit la WQ, s’hauria d’haver buscat una proposta de major complexitat que potenciessin diferents habilitats i destreses com poguessin ser: buscar informació en Internet, saber extreure les informacions més importants, potenciar l’anàlisi i l’esperit crític constructiu...

3. Aspectes relatius a l’educació intercultural.

A partir de la WQ, i sense conèixer el model educatiu de centre així com el tractament que fan de l’interculturalitat, es pot apreciar que existeix un cert interès cap a altres grups culturals. Des d’aquest punt de partida, el projecte s’allunya de tendències segregacionistes intentant convertir-se en un model d’educació pluriculturalista, encara que sense arribar a ell.

Es pot afirmar que la WQ parteix d’una perspectiva de cultura particularista que considera l’existència de diferents cultures, que mostren diferències entre elles i coses comunes, i que estan constituïdes per grups socials diferents i separats els uns dels altres.

El posicionament que mostren les mestres, amb la intenció de la WQ, està a favor que les cultures es puguin comparar i trobar aquelles particularitats que tenen en comú i aquelles en les quals són diferents, estant a favor d’una diversitat cultural i una integració. Encara que això queda alguna cosa en l’aire, ja que en la tasca que se’ls demana als alumnes, sol es queda amb el coneixement d’altres cultures, sense aprofundir en altres aspectes de caràcter més intercultural. El posicionament que fan servir és un posicionament d’educació intercultural feble o de mínims. La seva finalitat és treballar l’interculturalitat per millorar el clima de l’aula i el centre.

“Serà el moment en cas d’estudiar com són altres persones amb qui convivim però que són diferents de nosaltres”. Amb aquesta frase extreta de la WQ, podem enunciar un altre aspecte que es pot destacar que és el caràcter etnocèntric que mostra, en conèixer i interpretar les altres cultures des del propi punt de vista. Es pot deduir clarament que es parteix de la cultura majoritària dins del centre i que es busca conèixer a les cultures que estan en minoria.

D’altra banda, es podria dir que aquesta WQ partiria des d’un nivell bàsic o d’intercanvi de coneixement de cultures en contacte segons el plantejament de Lapeyronnie. Propiciaria una situació de convivència propera a la multiculturalitat, una simple coexistència dels grups culturals que es troben dins de l’aula o del centre amb un mínim d’interacció, que afavoriria la comprensió mútua necessària per possibilitar en el futur el diàleg intercultural i incrementar la possibilitat de convivència harmònica. Es llança en falta un segon pas que consistiria en el coneixement crític d’altres realitats que implicaria assabentar-se del que passa al món, la qual cosa significa el fet migratori i el projecte de vida de persones que han decidit canviar de residència. Això propicia el reforç de l’empatia, com a estratègia d’acostament a fi d’arribar a una comprensió crítica mútua i la superació d’un posicionament etnocèntric.

En l’apartat de conclusions, la WQ recull les intencions respecte a impulsar la tolerància i el respecte envers altres cultures però les tasques, el procés i la falta d’indicadors en l’avaluació, semblen indicar que el coneixement sobre els altres no es construeix des d’una visió crítica que permetria defensar els trets culturals propis que han de ser defensats, respectar altres sensibilitats i comprendre la pròpia cultura mitjançant la comparació amb la de d’altres.

4. Avaluació del recurs.

Com a punts forts dir que el format permet accedir fàcilment als seus elements i cada secció conté el que és pertinent. El llenguatge és clar i directe, sense errors gramaticals i ortogràfics. L’objectiu i continguts estan ben estructurats i els vincles funcionen correctament. Es tracta d’una proposta senzilla i fàcilment aplicable en diferents àmbits, etapes, nivells educatius...

Respecte a les seves limitacions i dificultats, no s’ha tret partit del potencial didàctic del recurs. No s’ofereixen imatges, recursos suficients, bastides cognitives, organitzadors... que facilitin el desenvolupament del procés; així, es prescindeix d’elements que impulsen la motivació i interès dels usuaris, i es dificulta el tractament rigorós i profund dels continguts.

Sobre l’aplicabilitat i possibilitats del material es pot assenyalar que partint dels continguts que es pretenen tractar i partint de la seva adequació a les característiques, competències i coneixements previs dels destinataris, podria ser aplicada en diversos àmbits educatius. Tanmateix, es podria pensar en algunes propostes de millora per obtenir major fruit:

Caldria definir, en primer lloc, els destinataris de la proposta didàctica. Les seves característiques, nivell de coneixements i de competències han de ser el punt de partida per plantejar i adequar objectius, continguts i activitats.

Indicar, també, que la tasca plantejada, encara que adequada a l’objectiu, pot comportar dificultats derivades de no haver orientat la constitució dels grups, la distribució de la feina, les interrelacions... assegurant que el producte obtingut sigui el resultat del treball cooperatiu; de fet, no existeix assignació de rols i responsabilitats creïbles als membres dels grups, ni es proporciona un ambient creatiu en el qual desenvolupar activitats soci-cognitives atraients i establir interaccions que sustentin el desenvolupament de la tasca; tampoc no es percep una tutorització de les accions dels usuaris (guia, ajuts, reforços), orientació per organitzar i incloure la informació en el PPT, etc..

Tenint en compte l’alumnat a qui va dirigit, s’hauria d'haver buscat que els continguts fossin motivadors i despertessin l’interès en els destinataris. En no justificar (almenys considero que no queda clar del tot) en la introducció que ha de motivar als nois a voler investigar sobre altres cultures i la poca originalitat en el plantejament de les activitats didàctiques (buscar dins d’unes pàgines molt concretes i elaborar un PowerPoint) així com el baix nivell d’aprofundiment, es pot considerar que el nivell de motivació és molt baix.

Hauria estat més aconsellable buscar activitats més significatives que permetessin el desenvolupament de competències relatives als objectius didàctics, transferibles a altres realitats o contexts, a més de permetre la transferència d'habilitats prèvies a l’entorn virtual. Així mateix, es percep la falta d’activitats que per la seva motivació i relació amb els interessos dels usuaris, a més d’impulsar la seva participació, fomentessin el diàleg, el debat i la reflexió (sobre aquests trets, sobre els sentiments que desperten...); tasques de comparació, de recerca de referents i valors comuns... per conèixer de forma crítica totes les sensibilitats i fomentar el diàleg intercultural. Es prendria, així, l’interculturalitat com un valor i la proposta didàctica impulsaria el respecte, la tolerància, la convivència... sense quedar limitada a una declaració d’intencions (veure conclusions).

La WQ impulsa el coneixement de diverses cultures; ja que aquesta és la seva finalitat, l’avaluació hauria d’afegir indicadors més precisos en aquest sentit, de manera que es pogués valorar, a més de l’obtenció de determinades dades, els canvis d’actitud cap a l’altre.

Com a conclusió, el títol de la WQ és “Coneixem, valorem, respectem” i per la proposta realitzada per les dues professores, dóna la sensació de quedar-se només amb el primer punt de la WQ, que és conèixer. Es pot considerar que els recursos són els necessaris per resoldre aquesta primera part de la tasca (encara que podrien millorar-se), però que no queda reflectit en cap lloc, ni existeix cap recurs o activitat que treballi els aspectes de valorar i respectar les altres cultures. L’única menció que es fa és en l’apartat de conclusions, però en cap moment no es treballa aquestes habilitats o actituds amb els nois, pel qual, es pot afirmar que recursos no són els adequats per resoldre l’objectiu que es pretenia amb la WQ.

Com a valoració global del material, diria que no explota el potencial de l’eina (organitzadors, ajuts...) com a recurs didàctic que ha d’impulsar la motivació, l’accés a diverses maneres de construir coneixement, de tractar la informació i de mantenir interaccions. A nivell pedagògic, i en relació amb un model d’educació intercultural, el seu potencial no és gaire ampli; les dades obtingudes s’exposen al grup però no s’impulsa la reflexió, la crítica constructiva... para impulsar el diàleg amb l’altre. A nivell funcional, és de fàcil ús però l’escassetat de recursos no afavoreix assolir la finalitat proposada: conèixer, valorar i respectar trets concrets de certes cultures.