1. Dades d’identificació del recurs.
Es tracta d’una WebQuest elaborada per a alumnes de secundària. El títol de la WQ és “Coneixem, valorem, respectem”. El centre d’interès és la diferència entre cultures i es concreta en els trets d’altres races o ètnies diferents de la nostra. Es troba ancorada en format HTML dins del portal PHP Webquest (versió WQ 25). Està indexada com a material educatiu i intercultural. Les autores són Auxi i Inma Muñoz Sala. L’adreça web és la següent:
2. Aspectes psicopedagògics generals.
Referent al disseny de la Webquest, aquesta ha estat elaborada en format HTML, té diferents pantalles (introducció, tasca, procés, avaluació i conclusions) i està ancorada correctament. Totes les imatges i enllaços externs funcionen de manera correcta. Els colors són els adequats i no hi ha abús d’elements gràfics. L’organització dels continguts és clara i ben estructurada. La WQ està realitzada en castellà i no presenta errors ortogràfics ni gramaticals.
Sobre el disseny formatiu, la WQ utilitza un llenguatge directe (1ª persona del plural i 2ª persona tant del singular com del plural). Respecta tots els apartats de la WQ però encara que tenen els cinc apartats bàsics, alguns d’ells estan incomplets. Per exemple, no existeixen referències sobre els destinataris de la proposta, ni tampoc que àrea es pot aplicar. Tampoc no hi ha una guia didàctica on s’especifiqui clarament com implementar la WQ o propostes d’intervenció, consells, temporalització i forma d’organitzar el grup.
Com s’ha esmentat anteriorment, el centre d’interès és la diferència entre les cultures i es concreta en els trets d’altres races o ètnies, diferents dels nostres (en concret, marroquina, gitana, xinesa i romanesa). S’inclou una activitat amb dues fases: primer, l’obtenció d’informació sobre aspectes molt concrets i especificats (religió, gastronomia, llengua, indumentària, costums i situació geogràfica i política) de les diferents cultures i segon, l’exposició d’aquesta en un PowerPoint per a tot el grup. Ja que la finalitat és conèixer altres cultures des de la investigació dels seus trets, l’activitat podria ser millorable si els recursos aportats per desenvolupar-la fossin suficients, ja que les informacions proposades no inclouen tots els aspectes plantejats i no es soluciona aquesta manca orientant els alumnes en la recerca d’altres fonts d’informació que permetin completar la feina.
Aplicant-lo als continguts i els recurs de la WQ, la tasca és clara, encara que per l’esmentat anteriorment, no mostra un alt valor formatiu ja que la tasca es limita a extreure una informació molt concreta d’unes pàgines establertes i plasmar-lo en un document de PowerPoint. Tenint en compte el nivell de l’alumnat al que va dirigit la WQ, s’hauria d’haver buscat una proposta de major complexitat que potenciessin diferents habilitats i destreses com poguessin ser: buscar informació en Internet, saber extreure les informacions més importants, potenciar l’anàlisi i l’esperit crític constructiu...
3. Aspectes relatius a l’educació intercultural.
A partir de la WQ, i sense conèixer el model educatiu de centre així com el tractament que fan de l’interculturalitat, es pot apreciar que existeix un cert interès cap a altres grups culturals. Des d’aquest punt de partida, el projecte s’allunya de tendències segregacionistes intentant convertir-se en un model d’educació pluriculturalista, encara que sense arribar a ell.
Es pot afirmar que la WQ parteix d’una perspectiva de cultura particularista que considera l’existència de diferents cultures, que mostren diferències entre elles i coses comunes, i que estan constituïdes per grups socials diferents i separats els uns dels altres.
El posicionament que mostren les mestres, amb la intenció de la WQ, està a favor que les cultures es puguin comparar i trobar aquelles particularitats que tenen en comú i aquelles en les quals són diferents, estant a favor d’una diversitat cultural i una integració. Encara que això queda alguna cosa en l’aire, ja que en la tasca que se’ls demana als alumnes, sol es queda amb el coneixement d’altres cultures, sense aprofundir en altres aspectes de caràcter més intercultural. El posicionament que fan servir és un posicionament d’educació intercultural feble o de mínims. La seva finalitat és treballar l’interculturalitat per millorar el clima de l’aula i el centre.
“Serà el moment en cas d’estudiar com són altres persones amb qui convivim però que són diferents de nosaltres”. Amb aquesta frase extreta de la WQ, podem enunciar un altre aspecte que es pot destacar que és el caràcter etnocèntric que mostra, en conèixer i interpretar les altres cultures des del propi punt de vista. Es pot deduir clarament que es parteix de la cultura majoritària dins del centre i que es busca conèixer a les cultures que estan en minoria.
D’altra banda, es podria dir que aquesta WQ partiria des d’un nivell bàsic o d’intercanvi de coneixement de cultures en contacte segons el plantejament de Lapeyronnie. Propiciaria una situació de convivència propera a la multiculturalitat, una simple coexistència dels grups culturals que es troben dins de l’aula o del centre amb un mínim d’interacció, que afavoriria la comprensió mútua necessària per possibilitar en el futur el diàleg intercultural i incrementar la possibilitat de convivència harmònica. Es llança en falta un segon pas que consistiria en el coneixement crític d’altres realitats que implicaria assabentar-se del que passa al món, la qual cosa significa el fet migratori i el projecte de vida de persones que han decidit canviar de residència. Això propicia el reforç de l’empatia, com a estratègia d’acostament a fi d’arribar a una comprensió crítica mútua i la superació d’un posicionament etnocèntric.
En l’apartat de conclusions, la WQ recull les intencions respecte a impulsar la tolerància i el respecte envers altres cultures però les tasques, el procés i la falta d’indicadors en l’avaluació, semblen indicar que el coneixement sobre els altres no es construeix des d’una visió crítica que permetria defensar els trets culturals propis que han de ser defensats, respectar altres sensibilitats i comprendre la pròpia cultura mitjançant la comparació amb la de d’altres.
4. Avaluació del recurs.
Com a punts forts dir que el format permet accedir fàcilment als seus elements i cada secció conté el que és pertinent. El llenguatge és clar i directe, sense errors gramaticals i ortogràfics. L’objectiu i continguts estan ben estructurats i els vincles funcionen correctament. Es tracta d’una proposta senzilla i fàcilment aplicable en diferents àmbits, etapes, nivells educatius...
Respecte a les seves limitacions i dificultats, no s’ha tret partit del potencial didàctic del recurs. No s’ofereixen imatges, recursos suficients, bastides cognitives, organitzadors... que facilitin el desenvolupament del procés; així, es prescindeix d’elements que impulsen la motivació i interès dels usuaris, i es dificulta el tractament rigorós i profund dels continguts.
Sobre l’aplicabilitat i possibilitats del material es pot assenyalar que partint dels continguts que es pretenen tractar i partint de la seva adequació a les característiques, competències i coneixements previs dels destinataris, podria ser aplicada en diversos àmbits educatius. Tanmateix, es podria pensar en algunes propostes de millora per obtenir major fruit:
Caldria definir, en primer lloc, els destinataris de la proposta didàctica. Les seves característiques, nivell de coneixements i de competències han de ser el punt de partida per plantejar i adequar objectius, continguts i activitats.
Indicar, també, que la tasca plantejada, encara que adequada a l’objectiu, pot comportar dificultats derivades de no haver orientat la constitució dels grups, la distribució de la feina, les interrelacions... assegurant que el producte obtingut sigui el resultat del treball cooperatiu; de fet, no existeix assignació de rols i responsabilitats creïbles als membres dels grups, ni es proporciona un ambient creatiu en el qual desenvolupar activitats soci-cognitives atraients i establir interaccions que sustentin el desenvolupament de la tasca; tampoc no es percep una tutorització de les accions dels usuaris (guia, ajuts, reforços), orientació per organitzar i incloure la informació en el PPT, etc..
Tenint en compte l’alumnat a qui va dirigit, s’hauria d'haver buscat que els continguts fossin motivadors i despertessin l’interès en els destinataris. En no justificar (almenys considero que no queda clar del tot) en la introducció que ha de motivar als nois a voler investigar sobre altres cultures i la poca originalitat en el plantejament de les activitats didàctiques (buscar dins d’unes pàgines molt concretes i elaborar un PowerPoint) així com el baix nivell d’aprofundiment, es pot considerar que el nivell de motivació és molt baix.
Hauria estat més aconsellable buscar activitats més significatives que permetessin el desenvolupament de competències relatives als objectius didàctics, transferibles a altres realitats o contexts, a més de permetre la transferència d'habilitats prèvies a l’entorn virtual. Així mateix, es percep la falta d’activitats que per la seva motivació i relació amb els interessos dels usuaris, a més d’impulsar la seva participació, fomentessin el diàleg, el debat i la reflexió (sobre aquests trets, sobre els sentiments que desperten...); tasques de comparació, de recerca de referents i valors comuns... per conèixer de forma crítica totes les sensibilitats i fomentar el diàleg intercultural. Es prendria, així, l’interculturalitat com un valor i la proposta didàctica impulsaria el respecte, la tolerància, la convivència... sense quedar limitada a una declaració d’intencions (veure conclusions).
La WQ impulsa el coneixement de diverses cultures; ja que aquesta és la seva finalitat, l’avaluació hauria d’afegir indicadors més precisos en aquest sentit, de manera que es pogués valorar, a més de l’obtenció de determinades dades, els canvis d’actitud cap a l’altre.
Com a conclusió, el títol de la WQ és “Coneixem, valorem, respectem” i per la proposta realitzada per les dues professores, dóna la sensació de quedar-se només amb el primer punt de la WQ, que és conèixer. Es pot considerar que els recursos són els necessaris per resoldre aquesta primera part de la tasca (encara que podrien millorar-se), però que no queda reflectit en cap lloc, ni existeix cap recurs o activitat que treballi els aspectes de valorar i respectar les altres cultures. L’única menció que es fa és en l’apartat de conclusions, però en cap moment no es treballa aquestes habilitats o actituds amb els nois, pel qual, es pot afirmar que recursos no són els adequats per resoldre l’objectiu que es pretenia amb la WQ.
Com a valoració global del material, diria que no explota el potencial de l’eina (organitzadors, ajuts...) com a recurs didàctic que ha d’impulsar la motivació, l’accés a diverses maneres de construir coneixement, de tractar la informació i de mantenir interaccions. A nivell pedagògic, i en relació amb un model d’educació intercultural, el seu potencial no és gaire ampli; les dades obtingudes s’exposen al grup però no s’impulsa la reflexió, la crítica constructiva... para impulsar el diàleg amb l’altre. A nivell funcional, és de fàcil ús però l’escassetat de recursos no afavoreix assolir la finalitat proposada: conèixer, valorar i respectar trets concrets de certes cultures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada