La veritat és que el debat realitzat a partir del cas exposat sobre Joel i Berta, respecte a una proposta didàctica del primer per treballar a l’aula el tema dels conflictes entre cultures, ha facilitat molt el poder introduir conceptes, experiències i idees, totes elles relacionades amb l’interculturalitat (etnocentrisme, tolerància, respecte, racisme, etc.). També crec que l’elecció de les activitats, per part de Joel, ha estat un encert, ja que han fomentat un clar debat sobre l’oportú o no de la proposta realitzada i que ha cap de nosaltres ens ha deixat indiferents (com era la intenció). Tant el joc “Kick the migrant” com a “12-S”, toca de ple el tema sobre els nostres estereotips, els nostres prejudicis, el xoc entre cultures o l’etnocentrisme i per aquest motiu crea certa polèmica o diferències de opinió (com s’ha pogut comprovar en el debat). Considero que tots ens veiem com a persones tolerants i que acceptem a tot el món, però la realitat és bé diferent com s’ha pogut veure. Una cosa que reflecteix clarament el dit queda recollit en el següent text extret del modulo de l’assignatura “Interculturalidad i Educació”: “La interculturalitat interpreta la relació entre cultures posant l’èmfasi en l’intercanvi, la coexistència i la convivència, sense excloure’ns el conflicte. Les cultures no són ens aïllats, purs i homogenis” (mòdul 1, pàgina 44)
Una altra de les frases amb què em quedaria respecte al significat d’interculturalitat, i que m’ha ajudat a comprendre una mica més sobre el tema que estem tractant, seria la següent: “L’objectiu de la interculturalitat és la comunicació, la comprensió dels altres, sense imposar-los els postres valors ni identificar-nos necessariament amb els d’ells” (mòdul 1, pàgina 44).
La sensació general que m’he emportat del tema del debat ha estat molt positiva perquè m’ha servit per enriquir més la meva forma de veure les coses. Encara que en un primer moment semblava que després de la lectura del cas exposat tot semblava clar i fàcil, ha estat ha través de les diferents aportacions que han realitzat els companys i companyes de grup, que he pogut enriquir més les meves idees o fins i tot m’han pogut qüestionar les meves opinions, fent-me veure les coses des d’un altre punt de vista fins al punt de poder canviar d’opinió o dubtar de si el meu plantejament inicial era el correcte.
També considero molt oportuns i enriquidors tots aquells materials complementaris que han estat aportats (pàgines web, lectures, etc...) per part dels companys, però sobretot, aquelles experiències personals que han viscut i que ajuden a comprendre una mica més sobre situacions que, com de vegades un no ha experimentat, facilita la seva comprensió i no fa que ens quedem simplement amb aspectes teòrics.
Un dels problemes que trobat en aquest tipus de debats és que el grup de gent que participa és molt gran, i són moltes les aportacions realitzades i molts els camins que van sortint segons els enfocaments que fem de les preguntes. El fet que tots hàgim contestat els missatges com a “Nou” en comptes de “Respondre” a aquelles aportacions que estaven relacionades o vinculades a aportacions d’altres companys feia que la lectura del debat fos lineal, no seguís un ordre lògic i que moltes vegades resultés molt confús. El lògic hauria estat que tots haguéssim optat per ramificar cada un dels camins que prenia el debat, a fi de tenir un fil conductor a l’hora de llegir les aportacions dels companys. També podria facilitar una major fluïdesa del debat el fer grups una mica més reduïts (potser, en lloc de dos, quatre grups).
Valoro com a una cosa molt positiva que s'hagi creat una carpeta per a cada una de les preguntes, ja que ha ajudat a encarrilar una mica més el debat. Però hi ha un aspecte que ha pogut crear dificultats en el seu bon funcionament i eren aquelles aportacions que es desviaven de la resposta a la pregunta realitzada i que ha pogut desorientar molta gent i portar-los a opinar sobre temes que no eren els propis del debat (almenys això crea jo). Crec que una cosa per millorar aquest aspecte és que la consultora de l’assignatura, cada cert temps o almenys un parell de vegades durant el debat, hagués fet les indicacions oportunes o hagués reconduït alguns temes, evitant potser així intervencions que no eren del tot oportunes.
Com a conclusions d’aquesta primera activitat, d’una banda em quedo amb el dubte de saber quina seria la resposta correcta (si és que n’hi ha) ja que tots els posicionaments dels meus companys m’han semblat correctes, o almenys justificables. D’altra banda, crec que el debat no està tancat del tot, ja que el tema de l’interculturalitat té tants matisos i aspectes per tractar sobre les mateixes qüestions que podríem continuar opinant i rebatent sobre aquestes de forma contínua.
