3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST

Després de treballar els principals conceptes relacionats amb l’Interculturalidad i l’Educació, així com de realitzar una petita valoració sobre el material proposat per Joel, dins de la PAC1, l’haver de crear nosaltres el nostre propi material didàctic per treballar aspectes interculturals amb l’ajuda del recurs didàctic de les Webquests, ha resultat ser un repte estimulant (per provar la nostra capacitat de posar en pràctica els coneixements assimilats) i al mateix temps difícil (per la complexitat de la temàtica i el desconeixement de l’eina a emprar, en aquest cas les Webquest).

L’elaboració de la PAC2 ha suposat portar a la pràctica aquells conceptes teòrics més importants, i com es podria plasmar en una activitat d’aula amb nois i noies de secundària. La veritat és que enfocar la metodologia i les activitats per a nois d’aquesta edat ha estat bastant complex ja que cap dels dos membres del grup donem classes amb aquests grups d’edat (ambdós som mestres d’infantil i primària) i hem arribat a tenir la sensació que potser existeixen aspectes o conceptes que no han estat ajustats prou a la realitat.

Sobre aquells aspectes que hem volgut incidir dins de la Webquest són els treballats dins de l’interculturalidad, creant una seqüenciació que ens semblava lògica com era partir de les percepcions que tenim sobre els altres, a continuació sortir de l’etnocentrisme per adoptar el punt de vista dels altres, conèixer les fonts dels conflictes i com solucionar-los, per a finalment, tornar a adoptar la nostra postura per a canviar la nostra percepció i adquirir una actitud positiva davant totes les cultures. La sensació que ens queda, encara que de satisfacció general per la feina i l’esforç realitzat, és de dubtes sobre si el que nosaltres volíem transmetre realment arribarà al destinatari i si és prou motivador i s’ajusta a les capacitats dels nois i noies d’aquestes edats.

Sobre el treball en grup, he de dir que la major dificultat que hem tingut a l’hora d’afrontar l’elaboració de la PAC2, va ser descobrir què era realment una Webquest, de quins components està composta i com funciona, ja que cap de les dues persones que formem part del grup, no coneixíem amb anteriorment aquest recurs didàctic. Per això, primer de tot, varem haver de documentar-nos sobre el seu funcionament, quines parts la componen i buscar models de Webquest realitzades, per veure exemples pràctics.

Per a la seva elaboració, primer de tot, partim d’una pluja d’idees sobre possibles temàtiques a treballar (percepcions, estereotips, resolució de conflictes...) i sobre que grup es podria aplicar (professors o alumnes d’ESO). Al final, ens decantarem per treballar una seqüenciació sobre els temes anteriors, dirigida a alumnes de segon cicle de secundària.

Després ens dedicàrem a repassar els apunts de l’assignatura, així com buscar altres recursos (llibres i pàgines web). Una vegada recopilarem suficients materials, varem realitzar una posada en comú per redactar la proposta i el disseny de la Webquest. Una vegada seleccionat tot, ens dedicarem entre els dos a redactar els diferents apartats de la plantilla facilitada per la consultora. Posteriorment, varem anar passant cada apartat al seu corresponent lloc dins de la Webquest. Finalment, ens trobem ultimant els darrers detalls, afegint algunes imatges més i comprovant que tots els enllaços funcionen de forma correcta.

Crec que en el nostre cas, el treball en grup ha facilitat realitzar una activitat molt millor (malgrat la dificultat que planteja organitzar-se i dependre d’una altra persona) ja que les idees s’han anat complementant (sent “el resultat més gran que la suma de les parts”).

2. DEBAT

La veritat és que el debat realitzat a partir del cas exposat sobre Joel i Berta, respecte a una proposta didàctica del primer per treballar a l’aula el tema dels conflictes entre cultures, ha facilitat molt el poder introduir conceptes, experiències i idees, totes elles relacionades amb l’interculturalitat (etnocentrisme, tolerància, respecte, racisme, etc.). També crec que l’elecció de les activitats, per part de Joel, ha estat un encert, ja que han fomentat un clar debat sobre l’oportú o no de la proposta realitzada i que ha cap de nosaltres ens ha deixat indiferents (com era la intenció). Tant el joc “Kick the migrant” com a “12-S”, toca de ple el tema sobre els nostres estereotips, els nostres prejudicis, el xoc entre cultures o l’etnocentrisme i per aquest motiu crea certa polèmica o diferències de opinió (com s’ha pogut comprovar en el debat). Considero que tots ens veiem com a persones tolerants i que acceptem a tot el món, però la realitat és bé diferent com s’ha pogut veure. Una cosa que reflecteix clarament el dit queda recollit en el següent text extret del modulo de l’assignatura “Interculturalidad i Educació”: “La interculturalitat interpreta la relació entre cultures posant l’èmfasi en l’intercanvi, la coexistència i la convivència, sense excloure’ns el conflicte. Les cultures no són ens aïllats, purs i homogenis” (mòdul 1, pàgina 44)

Una altra de les frases amb què em quedaria respecte al significat d’interculturalitat, i que m’ha ajudat a comprendre una mica més sobre el tema que estem tractant, seria la següent: “L’objectiu de la interculturalitat és la comunicació, la comprensió dels altres, sense imposar-los els postres valors ni identificar-nos necessariament amb els d’ells” (mòdul 1, pàgina 44).

La sensació general que m’he emportat del tema del debat ha estat molt positiva perquè m’ha servit per enriquir més la meva forma de veure les coses. Encara que en un primer moment semblava que després de la lectura del cas exposat tot semblava clar i fàcil, ha estat ha través de les diferents aportacions que han realitzat els companys i companyes de grup, que he pogut enriquir més les meves idees o fins i tot m’han pogut qüestionar les meves opinions, fent-me veure les coses des d’un altre punt de vista fins al punt de poder canviar d’opinió o dubtar de si el meu plantejament inicial era el correcte.

També considero molt oportuns i enriquidors tots aquells materials complementaris que han estat aportats (pàgines web, lectures, etc...) per part dels companys, però sobretot, aquelles experiències personals que han viscut i que ajuden a comprendre una mica més sobre situacions que, com de vegades un no ha experimentat, facilita la seva comprensió i no fa que ens quedem simplement amb aspectes teòrics.

Un dels problemes que trobat en aquest tipus de debats és que el grup de gent que participa és molt gran, i són moltes les aportacions realitzades i molts els camins que van sortint segons els enfocaments que fem de les preguntes. El fet que tots hàgim contestat els missatges com a “Nou” en comptes de “Respondre” a aquelles aportacions que estaven relacionades o vinculades a aportacions d’altres companys feia que la lectura del debat fos lineal, no seguís un ordre lògic i que moltes vegades resultés molt confús. El lògic hauria estat que tots haguéssim optat per ramificar cada un dels camins que prenia el debat, a fi de tenir un fil conductor a l’hora de llegir les aportacions dels companys. També podria facilitar una major fluïdesa del debat el fer grups una mica més reduïts (potser, en lloc de dos, quatre grups).

Valoro com a una cosa molt positiva que s'hagi creat una carpeta per a cada una de les preguntes, ja que ha ajudat a encarrilar una mica més el debat. Però hi ha un aspecte que ha pogut crear dificultats en el seu bon funcionament i eren aquelles aportacions que es desviaven de la resposta a la pregunta realitzada i que ha pogut desorientar molta gent i portar-los a opinar sobre temes que no eren els propis del debat (almenys això crea jo). Crec que una cosa per millorar aquest aspecte és que la consultora de l’assignatura, cada cert temps o almenys un parell de vegades durant el debat, hagués fet les indicacions oportunes o hagués reconduït alguns temes, evitant potser així intervencions que no eren del tot oportunes.

Com a conclusions d’aquesta primera activitat, d’una banda em quedo amb el dubte de saber quina seria la resposta correcta (si és que n’hi ha) ja que tots els posicionaments dels meus companys m’han semblat correctes, o almenys justificables. D’altra banda, crec que el debat no està tancat del tot, ja que el tema de l’interculturalitat té tants matisos i aspectes per tractar sobre les mateixes qüestions que podríem continuar opinant i rebatent sobre aquestes de forma contínua.

1. INICI

El fet de la interculturalitat no penso que sigui un fet únic d’ara, encara que en l’actualitat és quan més s’està parlant d’aquest. Encara que creo que des de sempre, la solució ha estat que aquells que són minoria o “vénen de fora”, han d’adaptar-se a la cultura majoritària.

I encara que soni mal o estrany, dins de molts centres educatius i moltes aules segueix sent una realitat: el nen o la nena que ve de fora ha d’adaptar-se al que hi ha establert, encara que en molts casos també rebin ajuda de professors. Però, al meu entendre, considero que l’esforç ha de realitzar-se en ambdós sentits: l’alumne ha d’adaptar-se al centre, però també els centres, els professors i fins i tot les famílies han de realitzar un esforç per a adaptar-se a aquesta realitat.

La interculturalitat és un fet de la nostra societat (i de totes les societats, en general) i creo que als quals ens dediquem al camp de l’educació (tant formal com no formal) ens falten els coneixements i les eines necessàries per a poder intervenir de manera adequada amb els nens i nenes. Moltes vegades confonem multiculturalitat (conèixer altres cultures o coses característiques d’elles) amb la interculturalitat (intervenir i treballar amb una diversitat cultural) i ens conformem amb fer el primer, creient així que és suficient per a integrar.

Per això, les expectatives que tinc de cara a aquesta assignatura és la d’obtenir un marc conceptual suficient per a conèixer tot el referent a la interculturalitat i adquirir una sèrie d’eines i recursos amb els quals poder posar en pràctica dins de l’aula tot allò après.

Sobre els continguts i les competències que considero necessàries per a abordar la interculturalitat en contextos educatius, estarien els següents:

- Conèixer en profunditat el concepte de interculturalitat.

- Tenir un marc històric del fenomen interculturalitat i educació.

- Aprendre a intervenir en l’aula davant el fet de la interculturalitat.

- Saber intervenir i fer front en conflictes sorgits o produïts per la interculturalitat.

- Saber transmetre als i les alumnes la importància i la riquesa de la interculturalitat.

- Aprendre a acceptar les diferències.

Respecte a les expectatives en relació al blog, he de dir que ja en altra assignatura cursada en la UOC varem crear el nostre propi blog que utilitzarem per a posar cadascuna de les conclusions a les quals arribàvem, després de realitzar una activitat. He de dir que es va convertir en una eina i un espai molt útil de comunicació entre els companys, ja que permetia conèixer les idees i opinions dels altres respecte als aprenentatges realitzats i ajuda a completar els nostres aprenentatges realitzats.

Encara que la primera vegada pensava que anava a costar bastant això de crear un blog i mantenir-lo actualitzat, la veritat és que no va resultar per a tant, i per contra, el benefici obtingut va ser molt gran. Per això animo a tots i totes a fer ús d’aquest, evitant les pors a l’ús de les noves tecnologies, ja que l’experiència pot ser molt positiva i fins i tot arriba a ser molt engrescador.